JOAN MORA I BRUGUÉS
Em vaig llicenciar en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1979, després d’haver estudiat, primer a l’Hospital de Sant Pau i posteriorment al Hospital del Mar.
Durant els darrers cursos de medicina, érem un grup d’estudiants que buscàvem alguna cosa més del que ens ensenyaven a la Facultat. Consideràvem que el tipus de medicina que ens ensenyaven partia d’una comprensió molt fragmentada i parcial de la malaltia ¡ del malalt.
¿Què significaven la salut i la malaltia? De fet, no hi havia cap explicació. Tampoc es feia cap plantejament global del que és la salut i què és la malaltia. Les explicacions que rebíem eren totes molt mecanicistes, amb molt de detall sobre el mecanisme bioquímic de la malaltia, però deixant de banda la situació personal i emocional del pacient, com si no tingués res a veure amb el procés d’emmalaltir.
La Medicina tradicional xinesa oferia altres explicacions i també l’homeopatia. Per raons circumstancials vàrem conèixer un metge homeòpata belga, el Dr. Jacques Imberechts, que en aquell moment promovia grups d’estudi de l’homeopatia, en un moviment que s’anomenava “Homeopatia europea”, i uns quants de nosaltres ens vàrem integrar en un d’aquests grups d’estudi. Mai li estaré prou agraït de les hores que ens va dedicar i tot el que ens va ensenyar.
Més endavant, ja llicenciat, vàrem venir els primers anys de pràctica professional. Primer exercint a Pont de Molins (1 any) i després a l’Escala durant 5 anys. Veient el tipus de medicina que practicava i els tractaments farmacològics considerats indicats, cada vegada estava més convençut de decantar-me cap a l’exercici de l’homeopatia, i davant de la necessitat d’obtenir una formació més aprofundida i acurada, així com una acreditació com a homeòpata, vaig decidir presentar-me a l’examen que feia la Facultat d’Homeopatia del Royal London Homeopathic Hospital i que atorgava un títol, el MFHom, que aleshores era un dels pocs títols acreditatius reconeguts arreu d’Europa. Això va ser l’any 1984.
A partir de l’any 1986, ja em vaig instal·lar com a metge homeòpata a Girona, a la meva consulta privada, deixant la plaça de metge de família que tenia a l’Escala.
En aquella època, vaig fer un stage a la consulta del Dr Jacques Lamothe, pediatre homeòpata de Toulouse, que va ser força determinant en la meva manera d’exercir l’homeopatia.
Des d’aleshores el meu interès cap a l’homeopatia no ha parat de créixer i he tingut moltes satisfaccions amb l’aplicació d’aquest mètode terapèutic que m’ha permís ajudar de manera “neta” a que molts pacients recuperessin un bon estat de salut. Des dels pacients més petits fins als més grans.
La meva activitat acadèmica i docent s’ha desenvolupat sempre en el marc de la Acadèmia Medica-homeopàtica de Barcelona (AMHB).
Allà vaig exercir primer com a professor de clínica, i després com a director docent del màster que la Acadèmia organitzava en col·laboració amb la UB (Universitat de Barcelona), màster que ha estat en funcionament fins aquest any, el 2106, any en que malauradament, aquesta Universitat ha decidit retirar-lo, adduint de que l’homeopatia no té suficient evidència científica.
Del 2001 fins el 2008 vaig ser responsable de la “Revista d’Homeopatia” que editava l’AMHB i posteriorment, vaig passar a desenvolupar tasques com a co-director de la “Revista Mèdica de Homeopatia” fins l’any 2013, una revista conjunta de les principals associacions de metges homeòpates d’Espanya.
He publicat diversos articles en aquestes revistes i també he presentat diversos treballs tant al Congrés Nacional d’Homeopatia (Espanya) , a les Jornades de la Acadèmia (AMHB) i també a la Trobada d´Oc, reunió bianual que es feia a Colliure juntament amb les associacions homeopàtiques del sud de França.
Durant aquests darrers 3 anys, també m’he dedicat a l’estudi de l’Acupuntura i la Medicina Tradicional Xinesa, amb la intenció de incorporar més perspectives a l’hora d’entendre el binomi malaltia-salut, i integrar alguns d’aquest coneixements a la pràctica, de manera que puguin ser d’ajuda per als pacients a l’hora d’afrontar i superar les malalties.
