Reflexions sobre una taula rodona

En el Centre Cívic St. Narcís, el dimecres 27 d’Abril, es va fer una taula rodona organitzada per un grup d’estudiants de la UdG sobre la questió de la homeopatía.

Com a convidats, el Dr Joan San, degà de la Facultad de Medicina de Girona, en Joan Miró, professor de química de la UdG, i jo mateix, Joan Mora, metge homeòpata.

Cordialitat i bon ambient. D’entrada, Joan Miró pregunta als estudiants si creuen en l’homeopatía. Un cop aclarit que no es una questió de fe, alguns dels estudiants diuen que no creuen en l’homeopatía, i d’altres están a l’expectativa o no tenen una idea definida. Una de les estudiants, s’ha tractat amb homeopatía desde petita perque tenía amigdalitis de repetició, febres, refredats, etc.. i desde aleshores no ha tingut més aquests problemas. Una altre cop s’argumenta la questió del placeb i de la fe…tot i que ella tenia 3-4 anys quan va començar a tractar-se.

El Dr. Joan San es tolerant i admet que hi ha terapèutiques que poden tenir un efecte positiu sobre el malalt, com per exemple la homeopatía, la acupuntura o l’osteopatía, peró que no es poden considerar ciència perque no compleixen amb els criteris de la ciència.

Jo argumento que el criteri actual de ciència es molt restrictiu, i estar construit sobre una visió reduccionista i mecaniscista de la naturalessa i de l’home. Que l’anomenada “medicina de l’evidencia”, un constructe teòric de fa molt pocs anys si ho posem en relació a l’història de la medicina, no pot quedar-se per ella sola l’etiqueta de “medicina científica” i d’aquesta manera, en certa forma, desqualificar les altres maneras de fer medicina.

Així doncs, qui posa el criteri del que es científic i del que no? qui ho decideix aixó? doncs els mateixos científics…… que participen del mateix paradigma que defineix el que es científic.
Tot el que no encaixa en aquest paradigma (principi de similitud, dosis ultramoleculars en el cas de l’homeopatía) es rebutjat perquè no es “científic” ja que no compleix amb els requisits que imposa el paradigma dominant perque se li otorgi l’etiqueta de científic.

Estem en un bucle.

Hi havia un premi Nobel de Física que va dir que en Física ja estava tot descobert i que a partir d’ara només era questió d’afinar en les medicions. Poc després, va venir Einstein amb la teoría de la relativitat i ho va capgirar tot. Hi va haver un canvi de paradigma.

Desde el món científic, un dels arguments contra la homeopatía es que no es coneix el mecanisme d’acció. Que afegit a la questió de les dosis ultramoleculars fa que l’homeopatía sigui inverosímil.

Atenció amb les dosis ultramoleculars perque amb el descobriment de les nanopartícules podría suposar un verdader canvi de paradigma. I si l’aigua es capaç d’adoptar múltiples formes de cristalització només sotmetent-la a l’acció de diferents músiques (experiments de Esaru Emoto), perquè no ha de ser capaç d’agregarse en estructures diferents segons el solut original, encara que aquest estigui en dilucions per sobre del número d’Avogadro? Es que la música es transmet per molécules? No es una vibració la música? Doncs el solut de les dil.lucións homeopàtiques (no oblidem els efectes de la succusió) també acaba siguent una vibració que reorganitza les estructures del aigua segons un patró determinat.

A l’homeopatía se li han d’exigir estudis d’eficacia clínica. Aixó sí. Peró no se la pot desqualificar perque no se sàpiga el mecanisme d’acció. Sería com si neguessim la llei de la gravetad perque no tenim una explicació convincent de perquè es produiex.

Els fets son els fets. Després podem buscar i trobar (o no) les explicacions, i la homeopatía malgrat haver estat denigrada pel dret i pel revés, segueix tinguent la confiança de molts malalts i suscita l’interés de molts metges que desitjen una altre enfoc sobre la malaltía i busquen altres posibilitats de tractament. Aixó son fets. I els milers de casos clínics registrats, també son fets.

El debat va ser molt interesant i els estudiants varen sortir força contents. Estic segur que ningú va convençer ningú, peró es va poder parlar de tot i tothom va ser molt respectuós amb el criteri dels altres, i aixó es molt d’agrair. Per aixó sol ja paga la pena.

Felicitacions als organitzadors.

Joan Mora I Brugués

Metge homeòpata