Quan en gairebé tots els països avançats del món conviuen cada vegada més els diferents criteris mèdics, tant en hospitals i centres de salut com en universitats, a Espanya, des d’un desconeixement total dels professionals sobre el tema i amb informacions esbiaixades procedents de col·lectius de no professionals de la salut, se suprimeix per decret l’exercici i la formació de qualsevol coneixement que no sigui l’ortodox o oficial (constitucional), tractant per igual criteris mèdics o teràpies contrastades, amb segles de pràctica (Medicina tradicional xinesa-acupuntura, Medicina naturista o neohipocratisme, Medicina homeopàtica, …) i tècniques i teràpies encara sense contrastar o de poca serietat.
Sense opció a cap defensa, sense consultar als professionals que les exerceixen o no acceptant les proves que es presenten com la bibliografia o referències científiques publicades que les avalen, a manera de moderna inquisició, es condemna a tot coneixement heterodox a l’ostracisme i l’exili de la Sanitat i la Universitat, dictant a més ordres de persecució i sanció per a tots aquells professionals dissidents que les exerceixen o promocionen.
S’apliquen solucions jurídiques en lloc de buscar solucions que passin per l’intercanvi de coneixements i d’experiències professionals com succeeix en altres països, on la medicina integrativa (selecció dels millors recursos de cada criteri, per aplicar en cada moment de cada pacient) s’està imposant com la millor manera d’augmentar la salut de la població.
Bona prova d’això és la no acceptació de la Comissió Europea a les pressions del govern espanyol perquè es prohibeixin i retirin els medicaments homeopàtics de les farmàcies europees.
Davant la dictadura sanitària que estem patint al nostre país, hem de reivindicar el dret a accedir a tot el coneixement, on totes les opcions puguin ser reivindicades o criticades, i on els pacients tinguin la llibertat d’escollir.
No hem d’oblidar que la uniformitat d’opinió del col·lectiu sanitari ortodox o “constitucional”, no és el resultat de contrastar els diferents criteris o opcions mèdiques (la majoria desconegudes, que a partir d’ara encara ho seran més), sinó la conseqüència de la uniformitat en l’ensenyament. És la imposició del pensament únic a les aules i en l’exercici de la professió sanitària.
Pedro Ródenas (Metge naturista amb 40 anys d’experiència)
“Integral. Medicina integrativa i Escola de Salut”